Enric Valor

Va nàixer a Castalla, L’Alcoià, en 1911 i morí a València en 2000. Fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilat 36 rondalles de la tradició oral valenciana, interrogant els vells i velles pobletans i masovers principalment de les seres d’Aitana i de la seua vila nadiva de la Foia de Castalla. Després les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l’escrita normativa.

Les rondalles valencianes d’enric Valor són:

-El llenyater de Fortaleny
-Les velletes de la Penya Roja
-La mare dels peixos
-El castell de sol.
-I queixalets també!
-Els guants de la felicitat
-El gegant del romaní
-L’envejós d’Alcalà
-El xiquet que va nàixer de peus
-El ferrer de Bèlgida
-El rei Astoret
-El Dimoni fumador
-El castell d’Entorn i no Entorn
-La mestra i el manyà
-Esclafamuntanyes
-Abella
-L’albarder de Cocentaina
-L’amor de les tres taronges
-El príncep desmemoriat
-El jugador de Petrer
-Joan Antoni i els torpalls
-La llegenda del palleter
-Home roig, gos pelut i pedra redona
-Les animetes
-Peret
-Els tres plets de Pasqua Granada
-El pollastre de festes
-Don Joan de la Panarra
-Nabet
-Joan Ratot
-Història d’n mig pollastre
-La crida de la rabosa
-Comencilda, Secundina i Acabilda

Les Rondalles

Fa molts molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics seien tots junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és comú llegir-les al llibre. L’estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les aerrels de la cultura originari dels pobles d’aquestes narracions, una cultura que a causa de l’avanç del “progrés” i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer.

QUÈ ÉS UNA RONDALLA?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fòrmules fixes d’inici i acabament del relat.
A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

CLASSIFICACIÓ

Hi ha tres grups:

a) Les rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les Rondalles d’animals : Els protagonistes són animals personificats. La fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c) Les rondalles de costums: aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor les modes de vida de la societat agrària. Hi intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen els conflictos plantejats sense cap ajuda meravellosa.

CARACTERÍSTIQUES DE LES RONDALLES

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi aparéixen i per les fòrmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat.

a.-Estructura narrativa fixa:

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

-Situació inicial: Presentació d’alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.

-Conflicte: Qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial.

-Acció: Reacció d’aluns dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració.

-Resolució: El resultat de les accions precedents.

-Situació final: tornada a una situació estable diferent de la inicial.

b.-Tipus de personatges que apareixen:

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots) : l’heroi, el fals heroi, l’agressor, el donant de l’objecte màgic, la víctima i els auxiliars de l’heroi.

c.-Fòrmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo :

-“En aquells temps…”
-“Fa molts anys…”
-“Això va anar i era... “
-“Fa molts, moltíssims anys…”

I per tancar-los:

-“Es van casar i van ser felinos”
-“I encara que et semble estrany recordaràs aquesta història cada any:”